L’entorn que envolta el Museu Històric-Etnològic és molt variat. Així, l’edifici es troba a la part antiga de la població, envoltada per dos carrers molt característics, el de “l’Ajuntament”, que és estret, típic de les primeres construccions cristianes i que guarda reminiscències morisques, i el de “l ‘Altet “, que és un carrer típic dels plans de Reconquesta, estreta i amb una forta pendent.
El més característic de Relleu es la seua barreja de cultures, una cosa que es pot observar al llarg del casc urbà .La cultura musulmana es troba situada entre la zona “El Barranc” i l’antic castell d’època de les primeres taifes (segle XI d. C.). Són poques les restes de la cultura musulmana, però sí que s’han trobat nombroses troballes que el visitant pot observar al Museu.
La cultura cristiana és la que més vestigis ha deixat al casc antic. Així, trobem al llarg del carrer major edificis neoclàssics i modernistes pertanyents a antics terratinents o personatges importants en el seu temps, com Eduardo Soler Pérez, cofundador de la Institució Lliure d’Ensenyament.
Relleu rural - Foto de VJCantó "La Ripalma"
Els dos edificis que ressalten pel seu estil artístic són l’Església i al Museu. L’edifici religiós és molt complex, ja que no guarda una simetria pura com la gran majoria de les esglésies d’Espanya. Això és a causa que es va construir en diverses fases, segons les necessitats de cada moment. L’impuls per construir l’església en una zona plana de la part cristiana es va donar a partir de 1650. No obstant això, el poble estava despoblat perquè s’havia expulsat als moriscs, i el baró de Relleu va haver de fer nombroses concessions perquè vinguessin repobladors d’altres llocs, especialment de la província de Barcelona.
A partir d’ací, el poble va anar creixent i es va formar una petita església, però va venir la Guerra de Successió (1700-1715). Aquesta guerra va suposar un desastre absolut per Relleu, que va haver de ser auxiliada i reconstruïda, però ací va succeir el miracle de 1710 pel qual la Mare de Déu del Miracle va proveir d’aigua al poble.
Així, l’Església es va dedicar tant a Sant Jaume com a la Mare de Déu del Miracle, i es va construir la capella i un primer campanar. Més tard, en la segona meitat del segle XIX, es va construir la nau major i el campanar actual, situat sobre l’antic cementeri cristià. Al febrer de 1936 es va cremar l’Església i després de nombrosos esforços s’ha restaurat fins a mantenir l’aspecte actual.
El patrimoni que conté el terme municipal és enorme: pintures rupestres, torres defensives, torres sentinelles, castells medievals, almàsseres, aqüeductes, molins i una sèrie de cases senyorials escampades pel terme que li donen un aspecte molt característic.
Panoràmica de del castell. Foto: Jaume Gosàlbez i Lloret